Situacions Pràctiques Reals en el Pràcticum: noves orientacions metodològiques en la formació inicial del professorat.

És un fet reconegut que la necessitat de formar mestres amb un coneixement integrat entre teoria i pràctica i la recerca de nous models de formació que la possibilitin constitueix un repte molt important. Les perspectives teòriques centrades en l aprenentatge i l acció situades (Korthagen, 2010) emfasitzen posar la pràctica en el centre de la formació, acompanyada del coneixement teòric pertinent (Perrenoud, 2004). Aquest projecte pretén aprofundir en els aspectes metodològics implicats en l ús de situacions reals pràctiques (Kim i Hannafin, 2008; López-Ros, Serra i Vilà, 2015) tant a la formació de la facultat com en el pràcticum de la doble titulació, intentant establir una continuïtat real entre el pràcticum i la docència a la facultat (Zeichner, 2010). Per treballar amb 'Situacions Pràctiques Reals' (SPRs) en el pràcticum i en els mòduls plantegem equips docents formats en una primera fase per professorat de diferents àrees de la UdG i la UB, conjuntament amb mestres de 4 escoles que representen contextos socials, demogràfics i geogràfics diferents. En una segona fase, en aquests equips docents, s hi integrarien també els alumnes que estan realitzant el pràcticum amb aquesta orientació metodològica i que, a partir de SPRs viscudes, s incorporarien en la seva anàlisi en el sí d alguns mòduls amb companys de cursos anteriors. Per avaluar el procés i el model es dissenya una recerca qualitativa en dues fases, amb recollida de dades de tots els agents implicats.